Les petites i mitjanes empreses sostenen, des de fa molt de temps, l'economia espanyola. El teixit empresarial en aquest país està integrat majoritàriament per organitzacions que no sobrepassen els 250-300 treballadors. El mes de juny del 2021, la seva xifra superava els 2,9 milions. D'aquestes, la majoria, un 73%, pertanyen al sector serveis, mentre que la construcció aglutina un 11,3%, el sector agrari un 9,4% i la indústria un 5,9%.
Quant a la seva mida, la majoria de la força laboral es concentra a les micro i petites empreses. Aquestes dades posen de manifest la feblesa de l'empresariat espanyol, encara més en un context de pandèmia per COVID-19. De fet, el Fons Monetari Internacional (FMI) estima que la crisi econòmica derivada d'aquesta situació sanitària ha augmentat en un 6 % el nombre de pimes insolvents, fins a col·locar-lo a un 16%.
En aquest context, més d'un quart de la petita i mitjana empresa espanyola ha hagut de recórrer a finançament extern en els darrers sis mesos. Aquesta relació augmenta quan el focus es col·loca en les que tenen menys de deu persones empleades. Per a aquest segment empresarial, la proporció augmenta a més d'un terç, amb un percentatge del 35,4%.
Són trobades de inversors privats o entitats de finançament que es realitzen de forma presencial i que busquen fomentar la inversió a la pime, a través de préstecs i capital.
Les administracions públiques i moltes entitats privades convoquen ajudes anuals a què poden concórrer les pimes amb un projecte específic, ja sigui dinnovació, de creació docupació, digitalització o amb qualsevol altra finalitzada.
Són eines útils que capten inversions per impulsar els emprenedors amb potencial de creixement i escalabilitat. Moltes empreses han tingut un impacte de negoci important gràcies a aquest tipus d'organitzacions.
El mercat proporciona actualment diverses opcions de finançament empresarial. Algunes exigeixen a l'organització complir una quantitat més gran de requisits o aquests són més rígids. Altres, per contra, són més ràpides i senzilles daconseguir.
Un altre dels recursos més habituals per obtenir finançament empresarial és el préstec bancari. El seu número també s'ha incrementat en el darrer mig any, cosa que pot ser conseqüència de la conjuntura econòmica. El percentatge d'aquest tipus de solucions de finançament respecte del global és del 21,6%. Hi ha opcions com préstecs circulants, d'inversió, línies de descompte, confirmant o pòlisses de crèdit.
La tasca d'aquesta entitat es basa a impulsar el creixement del teixit empresarial, sobretot de la petita i mitjana empresa a la Unió Europea, a través del finançament de projectes a mitjà i llarg termini. També hi ha el Conveni EaSI (Employment and Social Innovation), destinat a finançar empreses d'economia social.
Es destina, majoritàriament, a empreses que estan en fase de posada en marxa. Inclou capital llavor (capital llavor) y capital d'arrencada o posada en marxa (start up capital).
La fórmula de l' arrendament financer o arrendament va augmentar de manera ràpida entre el 2017 i el 2018, fins a arribar a duplicar-se en alguns anys. Ha decrescut des de llavors, en percentatges anuals que, alguns exercicis, han superat el 7%. Una cosa semblant li passa al facturatge, que suposa la cessió de les factures a l'entitat per cobrar-les. El seu ús és poc habitual i suposa un percentatge de 1,8%.
És un crèdit entre dos particulars, que, en aquest cas, va destinat a impulsar l'activitat d'una empresa a les planes.
El Govern d'Espanya va crear fa aproximadament mig segle l'anomenat Institut de Crèdit Oficial (ICO) per fomentar lactivitat econòmica dautònoms, empreses i altres organitzacions. En aquest context, va desenvolupar els crèdits ICO per ajudar aquests negocis a expandir-se o internacionalitzar-se. D'aquesta manera, aquesta fórmula pot contribuir a escalar empreses, així com a finançar projectes d'organitzacions sense ànim de lucre (ONG).
És una societat mercantil de l'Estat que ofereix vies de finançament a mitjà i llarg termini que es destinen a projectes privats viables d'inversió a països emergents o en desenvolupament. Aquests han de contribuir a generar riquesa i ser rendibles, als països on es realitzen i també a l'economia espanyola i les seves empreses. Les inversions es canalitzen a través de dos fons: FIEX I FONPIME.
A totes les fonts de finançament, també s'uneixen el allargament dels terminis de pagament dels deutes i el crèdit als proveïdors.
En definitiva, les entitats que volen obtenir finançament han de complir una sèrie de requisits, com ara demostrar que són solvents i proporcionar una sèrie de garanties. D'altra banda, la majoria de les inversions a les pimes són destinades a finançament de capital circulant, inversió en immobles, innovació i equips i polítiques dexpansió.