Alineament entre empresa i inversor, en el moment de la desinversió
La taula rodona celebrada el 2 de desembre de 2020 va tenir com a objectiu descobrir, de la mà de destacats inversors, la importància de l'alineament entre empresa i inversor en el moment de la desinversió.
És una realitat que el cicle de vida d'una pime està marcat per la cerca de finançament, especialment si l'empresa té projectes de creixement, i cada cop més empreses recorren al Capital de risc per finançar la seva pime.
Durant la sessió “Alineament entre empresa i inversor, en el moment de la desinversió”, tres destacats inversors a Capital Risc, membres de la Xarxa d'inversors de fòrum capital pimes tots amb molta experiència en inversions en empreses i processos de capitalització, i de perfils molt diferents, van debatre sobre la postura de l?inversor una vegada realitzada la inversió.
Van participar en el debat Sr. Borja Ballesté (Inveready), Sr. Mariano Colmenar (Fellow Funders) i Sr. Miguel K. Stobbs (Criteria Caixa). Va moderar la taula, Miquel Costa (Foro Capital Pymes).
La sessió versarà, doncs, sobre la quarta etapa del procés d'inversió: l'alineament entre empresa i inversor en el moment de la desinversió.
70 empreses van participar a la sessió. A la introducció Miquel Costa, que va actuar de moderador, va resumir les taules rodones organitzades prèviament a la sessió, on altres destacats inversors han debatut sobre tot el procés de la inversió en pimes analitzant els aspectes més rellevants de la negociació de la inversió i el acompanyament de linversor a lempresa participada.
Borja Ballesté, Director d'Inversions d'Inveready, un dels principals fons de capital risc a nivell nacional, explica que van iniciar el camí amb un fons híbrid entre tecnologia i Ciències de la vida ia mesura que va anar creixent, es van tractar més vehicles verticalitzats entre els quals destaquen el fons de tecnologia, el fons de Ciències de la vida i el fons de venture debt, a més a més de la resta de fons d'inversió híbrids. Personalment Borja lidera el fons de tecnologia, amb 50 M€ per invertir en etapes llavor (tiquets entre 300 ki 1 M€) amb focus d'invertir en empreses altament tecnològiques.
Mariano Colmenar, Soci Gerent de Fellow Funders, gestora boutique de mercats de capitals, explica que d'alguna manera connecten allò que són mercats privats amb mercats cotitzats, amb la missió de captar fons per a projectes d'inversió que normalment estan en fase més hora i amb certes mètriques i també abastant una àmplia gamma de pimes (en fase hora en sectors de tecnologia i biotecnologia i també pimes amb facturacions de fins a 50 M€). L'objectiu és acompanyar-los en tota la fase de creixement.
Miguel Kenneth Stobs, Responsable d'inversions a Criteria Caixa, societat holding que gestiona el patrimoni de la fundació bancària de la Caixa, i la seva missió fonamental és aconseguir gestionar aquest patrimoni de manera que pugui dotar pressupostàriament l'obra social que desenvolupa la fundació bancària . Criteria té 3 grans àmbits d‟actuació: àmbit d‟actuació en empreses cotitzades, àmbit d‟inversió en immobiliari i un àmbit d‟inversió en no cotitzades (activitat de Capital Risc des de Caixa Capital Risc).
El debat ha centrat sobre la relació entre empresa i inversor en el moment de la desinversió. En aquest sentit la primera pregunta que el moderador va llançar a la taula va ser:
– En quin moment l'inversor comença a preparar la desinversió?
Respon primer Borja, comentant que sovint ells pensen en la desinversió fins i tot abans d'invertir, és a dir quan entren ja estan pensant en la possible tesi de desinversió que tenen a la companyia. Com que cada empresa té un cicle de vida diferent, en el cas de les empreses que no van bé, focalitzen a l'acompanyament per portar-les a una estabilitat a nivell de caixa i d'EBITDA i arribat aquest punt comencen a buscar opcions de sortida, ia el cas de les empreses que van bé és molt complex ja que hi ha molts escenaris possibles. El més comú és cercar la desinversió quan es comencen a esgotar les vies de finançament que tenies previstes o quan la tesi de desinversió inicial va deixant de ser factible.
Miguel per part seva, comenta que quan una empresa obre el seu capital a inversors externs, des del minut u de la negociació, ha d'estar damunt la taula un possible escenari de desinversió. Després, al llarg del procés d'inversió i del recorregut de l'empresa, la desinversió va evolucionant.
Mariano subscriu les paraules de la resta de ponents, afirmant que el èxit és un factor diferencial i fonamental amb vista a la decisió en operacions d'inversió.
– Quines són les diferents opcions de desinversió que hi ha a les empreses?
Mariano comenta que el seu format ideal de desinversió és a través d'una sortida purament financera. Tot i que comenta que hi ha diverses modalitats, destaca que és fonamental tenir un full de ruta des del principi.
Borja per la seva banda, comenta també que possibilitats n'hi ha moltes, però en funció cada empresa, hi ha més o menys vies per dur a terme sortir de. Les sortides més típiques que es duen a terme bàsicament són la venda estàndard duna bona companyia o en cas contrari la venda dels seus actius.
Miguel a la mateixa línia, comenta que per la seva banda han tingut sortides via MBO, Private Equity, sortides a mercat… encara que per a ell, la sortida més natural dins l'àmbit industrial, i amb les que presenta un millor alineament amb l'empresa i els equips directius, són les sortides industrials, on les empreses són absorbides per un gran industrial .
– Exits multiplicat per 0, multiplicat per 1 o multiplicat per 10?
Segons Miguel, el per deu és el que és rar, i entre el per 0 i el per 1 n'hi ha moltes. Tot el que sigui sortir per sobre d'1 és millor, el retorn esperat per part seva sempre seria unes tirs per sobre del 20 o del 25, intentant arribar a un per 3, això es considera un èxit. “Som flexibles, però habitualment ens marquem un horitzó de 5 anys”.
Per part seva Borja, comentava que a nivell d'objectius ells han d'aspirar a arribar a un per 10 en cada companyia que inverteixen, però que evidentment en molt poques obtenen aquests retorns. “Em costa molt donar una definició de quina és una sortida reeixida a nivell individual, sempre ho mires més a nivell portfolio. De fet tendeixo a opinar que per avaluar si una sortida és bona o dolenta, moltes vegades has de mirar el dia abans de la desinversió.”
Quan parlem de per 0, vol dir que tot s'ha perdut? En aquests casos, lempresa pot seguir endavant o difícilment podrà seguir amb la seva activitat?
Borja comenta que per a ells, un per 0 és que tot s'ha perdut.
Per a Miguel, en general els per 0 són companyies que acaben en concurs de creditors. "El per 0 és que s'ha enfonsat el vaixell."
Mariano per la seva banda posa èmfasi en allò que comenta Borja anteriorment, el factor diversificació és fonamental. L'horitzó de sortides i els múltiples més o menys que són l'objectiu d'alguna manera varien molt segons el sector i l'etapa on hagis entrat.
Abans de finalitzar, el moderador va demanar una frase de resum a cadascun dels ponents, com a conclusió de la taula rodona. Ens quedem amb 3 titulars:
Mariano: “Enfortim el capital privat com a via de finançament alternatiu i deixem-lo conviure amb el món del capital públic que té un gran potencial de creixement.”
Borja: “La gestió eficient del capital alinea interessos amb vista a un èxit.”
Miquel: “La desinversió es prepara des de l'inici de la inversió i per dur-ho a terme amb èxit, totes les parts que hi estan involucrades han de ser adaptables.”
El missatge dels nostres ponents és clar: El bon alineament entre empresa i inversor al moment de la desinversió és el que produeix l'èxit.
